Estudià a Barcelona, Roma i Bossey (Suïssa), i fou ordenat de sacerdot el 1959. Doctor en teologia, llicenciat en història i ciències de la informació i diplomat en teologia espiritual i ecumenisme, s’ha especialitzat en temes relacionats amb el moviment ecumènic. Ha col·laborat en tota mena d’iniciatives d’acostament entre les esglésies cristianes. Degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya (1985), havia estat ja degà de l’antiga secció de Sant Pacià (1979) i el 1972 fundà l’Institut de Teologia de Barcelona. És delegat episcopal de pastoral universitària, membre del consell de redacció de la revista “Concilium” i col·laborador assidu de diaris i revistes. El 1989 fou nomenat president del primer patronat de la Fundació Joan Maragall. Director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) des del 1997, és vocal de la Junta de la Coordinadora Catalana de Fundacions des del 1999 i fou membre de la comissió organitzadora del IV Parlament de les Religions de Món (juliol del 2004). Ha publicat La Iglesia y sus esperanzas (1965), Roger Garaudy i el redescobriment de l’home total (1970), Liberación humana y unión de las Iglesias (1975), Divorci i Església (1977), La esperanza cristiana en un mundo conflictivo (1979), Els orígens (1998), El cristianisme en una societat plural (2003) i Sobre Europa, el diàleg interreligiós i l’Església en el món (2005).