Destinat a Amèrica, el 1747 arribà a la governació del Riu de la Plata i serví a les missions de San Ignacio Miní i Córdoba (Argentina). Treballà pastoralment entre els pobles lules i omoampes, i, arran de la seva estada, deixà una extensa i remarcable relació etnogràfica. Dins de la seva obra, cal subratllar Laudatoris de don Ignacio Duarte y Quirós, el primer llibre en llatí de Córdoba. L’expulsió dels jesuïtes el feu marxar a Faenza (Itàlia), on escriví Adveniente Faventiam (1787). El 1789 corregí i publicà la traducció del Directorio ascético de Scaramelli feta per P. Manuel García. Cal destacar, també, unes biografies sobre jesuïtes paraguaians escrites en dos volums, l’un del 1791 i l’altre del 1793.