Antoni Munné-Jordà

(Barcelona, 26 de novembre de 1948)

Escriptor.

Llicenciat en història de l’art, des del 1976 fou durant molts anys corrector i redactor de la revista Serra d’Or. Molt interessat en la ciència-ficció, una gran part de la seva obra s’inscriu en aquest gènere, en el qual s’inicià amb la trilogia formada per les narracions Damunt un blanc així com el del paper (1978) i les novel·les Ofici de torsimany (1985) i Demà serà un altre dia (1987), en les quals es proposa explorar els recursos literaris de l’espai, el temps i el moviment.

Amb el mateix esperit experimental, molt posteriorment publicà les narracions breus Tresgressions (2003), El mirall venecià (2008), Deu relats ecofuturistes (2016), juntament amb altres autors, A banda i banda del límit (2018), El cementiri dels elefants (2021) i Sis pamflets de por i una traducció (2022).

Altres novel·les són la trilogia formada per La paciència del mar (1994), L’única mort (2000) i Poso el comptaquilòmetres a zero (2008), Llibre de tot (1994), Entre Sant Peters i Sant Pau (1999), Veus de boira des del pont (2000), recreació de la Venècia de Tintoretto, ambdues finalistes del premi Sant Jordi el 1995 i el 1999, respectivament, Michelíada (2015, premi Ictineu al millor llibre de ciència-ficció en català) i Dins el riu, entre els joncs (2018), sobre el periple d’uns catalans enrolats a la División Azul.

Ha publicat també la novel·la juvenil La Laia dels titelles (1995) i els llibres de contes infantils Terrossos de sucre (1995), El fontaner de Vilanova (1996) i Aquell dia de 1714 (2013). És autor de l’estudi “Temps obert” de Manuel de Pedrolo, entre les dues cultures (1995), sobre la relació entre ciència i literatura. L’any 2015, a partir d’un dietari seu redactat entre el 1977 i el 1979 publicà Ell i l’altre. Dietari d’anada i tornada i el 2019 el recull de poemes Runa d’enderroc. Proves poètiques des de 1969.

Més enllà de la creació en sentit estricte, ha estat un dels difusors del gènere de la ciència-ficció a Catalunya amb diverses iniciatives, com ara les antologies Narracions de ciència-ficció (1985) i Temps al temps (1990). El 1997 fundà amb Jordi Solé i Camardons la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia. Dirigí també l’editorial Pleniluni, dedicada al gènere, i dins de l’editorial Pagès, el 2000 impulsà i dirigí la col·lecció “Ciència-ficció”, posteriorment redenominada “Porpra i Plata”.