Fill de Salvador Pedrola i Parisi, feu la seva primera exposició individual el 1952 a Vilafranca del Penedès. El 1954 ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. El 1956 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el premià amb la Medalla Masriera.
Dedicat a l’ensenyament, fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis (Llotja) de Barcelona (1960-78), a l’Escola Superior Tècnica d’Arquitectura de Barcelona (1965-73) i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, com a catedràtic de procediments pictòrics a partir del 1973. Fou també col·laborador i més tard responsable tècnic i artístic de l’Escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat (1978-85), i a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, de la qual es jubilà el 1998 i d’on fou director del departament de Representació i Anàlisi Compositiva (1986-92). Feu nombroses exposicions individuals i col·lectives. Té pintures murals a la Pobla de Mafumet (1959-60), i pintures i decoració integral al cambril de la Mare de Déu del Lledó de la mateixa població (1960), a la capella de Can Nicolau de Vinyols i els Arcs, on a més dissenyà un vitrall (1970), i a la parròquia de Santa Maria de Castellar de N’Hug (1980).
Pensionat diverses vegades a Espanya i a l’estranger, obtingué diversos premis: Medalla Tapiró de la Diputació de Tarragona (1964), Coppa Reggia de l’acadèmia Gli Etruschi, de Grosseto (2005), premi internacional Sandro Botticelli de l’acadèmia Il Marzocco, de Florència (2006) i placa de plata de l’Accadèmia Severiade, de Milà (2007). Fou acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría de Sevilla (1990) i Cavaliere Accademico de l’Accademia Internazionale Greci-Merino (2003). Publicà Materials, procedimients i tècniques pictòriques (1982) i Notes a peu de pàgina. Anècdotes i altres curiositats provinents del camp de la pintura (1997).