Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau. Fou fundador del Centre d’Estudis Interplanetaris (1958) i president de l’Agrupació Astronàutica Espanyola (1966-68) i de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1976-80), entre altres institucions. Escriví sobre els drets humans (Drets humans i constitució espanyola, 1990) i el dret interplanetari (L’home i el dret en l’espai còsmic, 1967), temes sobre els quals ha escrit un gran nombre d’articles. Durant quinze anys, a la postguerra, se celebraren a casa seva les sessions de l’Institut d’Estudis Catalans. Amb el pseudònim de Santserni publicà poesia (Garlanda d’agapants, 1949; Transfiguració, 1963) i les narracions Catalans entre la falç i les fletxes (1996). La seva tasca cívica i cultural el féu mereixedor de diversos guardons, com la medalla de sant Ramon de Penyafort (1991), el premi Ramon Aramon i Serra a la lleialtat lingüística (1995) i la Creu de Sant Jordi (1998).