Actiu a València entre el 1404 i el 1436. Format en la línia internacional de Miquel Alcanyís, col·laborà amb Andreu Marçal de Sax el 1404. Treballà un retaule de la Trinitat per a l’església de Gandia (1416) i es comprometé a pintar-ne un altre amb els set goigs de la Mare de Déu per a Maria Ferrandes (1417). El 1420 contractà un retaule de la vida de Crist per a Xèrica i, el 1419, el destinat a la capella de Sant Gregori de la seu de València, amb escenes de la vida del sant i les de sant Bernat d’Alzira (Martiri de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes), del qual avui tan sols resta un fragment al Museu de la Seu de València que ha permès d’identificar Antoni Peris com el Mestre de l’Olleria, fins el moment considerats dos autors diferents.
Les seves principals obres conservades són els retaules de Pego, el de la Mare de Déu de la Llet (Museu de València), el de la Passió procedent de l’Olleria a la Vall d’Albaida (Museu Diocesà de València) i el dels cavallers de Montesa (Museu Diocesà de València i Museo del Prado de Madrid). Les seves obres, malgrat l’interès iconogràfic, resten a segon terme perquè els personatges resulten a vegades caricaturescs.