Ingressà a l’orde el 1787 i estudià a Reus, Escornalbou i Girona, on fou ordenat (1793). El 1795 arribà a Veracruz (Mèxic). Durant uns mesos estigué al Col·legi de San Fernando de la ciutat de Mèxic. El 1796 passà a San Francisco (Califòrnia), on li fou confiada la missió de San Luis Obispo. El 1798 li fou encomanada la missió de San Luis Rey, que dirigí durant 34 anys. És considerat el fundador i director d’aquesta missió, que arribà a ser la més gran de tot Amèrica. Entre 1798 i 1831 hi foren batejats 5 295 indis. La missió començà amb 162 caps de bestiar i 600 ovelles, i el 1831 ja tenia 26 000 caps de bestiar i 25 000 ovelles. El 1826 jurà defensar la constitució mexicana i adoptà el lema dels mexicans republicans “Déu i llibertat”. Quan el 1827 intentaren expulsar els espanyols, el governador intercedí perquè Peyrí fos eximit d’aquesta mesura. El 1832 passà al Col·legi de San Fernando de la ciutat de Mèxic amb dos indis de San Luis Rey, Pablo Tac i Agapito Amamix, tots dos destinats al sacerdoci, que ell mateix acabà d’instruir al Col·legi. El 1834, amb l’exclaustració de les ordes monacals a Mèxic, tornà a Porrera. El seu retrat apareix a l’obra Califòrnia , de Forbes.