Antoni Pladevall i Arumí

(Taradell, Osona, 31 de juliol de 1961)

Escriptor.

Doctor en filologia clàssica, és professor de grec i llatí. Col·laborador en publicacions diverses entre les quals El 9 Nou, la Revista de Catalunya (1986-93), Els Marges (1991-93), Serra d’Or (1997-2001) i Ausa (1983-98), ha publicat les novel·les La lliça bruta (2001), Massey Ferguson 35 (2003), Terres de lloguer (2006, premis Josep Pin i Soler de narrativa 2005 i Joaquim Amat-Piniella, 2007), en les quals reflecteix les transformacions del món rural a l’època contemporània, tema que reprèn en La papallona negra, guardonat amb el premi Carlemany l’any 2008, així com anteriorment en les narracions breus del Quadern de can Garbells (2002).

És també autor del recull de poesia Les noies de l’hoste (1983, premi Amadeu Oller de poesia), el dietari La mentida original (2000) i l’estudi La il·lustració a Vic: les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa (2001, tesi doctoral). L’any 2011 publicà la novel·la Tot és possible, en la qual s’apartava de la seva temàtica i registre habituals per a construir una relat basat en les consultes sobiranistes de l’any 2009, de les quals fou un dels principals organitzadors a la comarca d’Osona. L'any 2014 guanyà el premi Prudenci Bertrana amb El dia que vaig fer vuit anys (2014) obra entre l'autobiografia i la novel·la i, en aquest gènere, posteriorment publicà La clau anglesa (2020).