Vida i obra
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, des del 1903 i fou ordenat de prevere el 1913. Professor en diverses acadèmies particulars, es dedicà de manera autodidàctica a l’estudi històric de l’Edat Mitjana a Mallorca. S’interessà especialment per la història institucional i per la vida quotidiana. Col·laborà amb Antoni Maria Alcover en el setmanari L’Aurora i publicà nombrosos articles en la premsa de Palma, sobretot en La Almudaina. També col·laborà en Sa Marjal, Sóller i la Il·lustració Catalana.
D’ideologia regionalista, al juny del 1936 signà la Resposta al Missatge dels Catalans. Publicà articles d’investigació històrica en revistes especialitzades com el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Estudios Lulianos, Estudis Universitaris Catalans, Hispania i Sefarad. Publicà un gran nombre d’obres i documents relatius a l’Edat Mitjana a Mallorca, com també alguns treballs sobre el segle XVI i diverses biografies. Destaquen treballs com Don Pere d’Alcàntara Penya (1923), Règim polític de Mallorca al segle XIVè (1928), Los judíos del reino de Mallorca durante los siglos XIII i XIV (1957-60), Els Reis de la casa de Mallorca (1957) i l’edició del Llibre del Mostassaf de Mallorca (1949).
Tingué cura de l’edició de l’Obra del menyspreu del món (1931) del poeta del segle XVI Francesc d’Olesa, i del Dietari del Dr. Fiol (dos volums, 1933-35), de gran interès per al segle XVIII mallorquí. Col·laborà en la Historia de Mallorca de Josep Mascaró i Passarius. Escriví també la narració Besllums. Narració històrica de la XVII centúria (1951), un intent de reconstrucció historicoliterària dels ambients del segle XVII.
La seva obra més ambiciosa és la Historia de Mallorca, en set volums (1963-72). El primer volum és una sinopsi de la història de Mallorca que ja havia publicat el 1952. Els altres volums tracten de diversos aspectes de l’evolució històrica mallorquina en l’Edat Mitjana cristiana i en l’Edat Moderna.
Deixà inèdits Els gremis de Mallorca, Estil de les Cúries de Mallorca i Biografia de Bernardo Nadal, obispo de Mallorca, que no li fou autoritzada per la censura eclesiàstica. Fou membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques; magister i soci fundador de la Maioricensis Schola Lullistica; soci d’honor de la Societat Arqueològica Lul·liana i Medalla de Plata de la Ciutat de Palma.
La seva interessant i prolífica obra sovint té un caràcter excessivament descriptiu i colorista i, en ocasions, pateix de la manca de rigor científic.
Bibliografia
- Marimon, A.; Font i Obrador, B. (1995): “Pons Pastor, Antoni”, Gran Enciclopèdia de Mallorca. Promomallorca.
- Miralles i Montserrat, J. (1971): “Conversa amb mossèn Antoni Pons”. Lluc, 599, p. 9-13.