Ingressà al seminari de Mallorca el 1903 i fou ordenat de sacerdot el 1913. S'ha dedicat d’una manera especial a l’ensenyament. Caracteritzat per un esperit comprensiu i per una catalanitat molt acusada, treballà juntament amb Antoni M. Alcover en el setmanari L’Aurora i ha col·laborat en d’altres periòdics i revistes. La seva tasca més important ha estat la investigació històrica, feta autodidàcticament i no sempre amb el mateix rigor. Col·laborador assidu del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana i adscrit durant vint-i-cinc anys al Consell Superior d’Investigacions Científiques, ha publicat gran nombre d’articles i de llibres, entre els quals Don Pere d’Alcántara Penya (1923), una Historia de Mallorca (que ha anat apareixent des del 1963) i l’edició del Llibre del Mostassaf de Mallorca (1949). Té inèdita una biografia del bisbe Bernat Nadal, que no li fou autoritzada per la censura eclesiàstica.