El 1940 emigrà, amb la seva família, a la República Dominicana. Es dedicà a l’escultura, i el 1942 inaugurà, amb un grup d’estudiants, l’Escuela Nacional de Bellas Artes on, més tard, exercí com a professor d’escultura. Posteriorment, treballà també com a professor de disseny i decoració a la Universidad Nacional Pedro Henríquez Ureña. Dins de la seva obra, cal destacar diversos monuments importants: Héroes del 10 de Marzo, a Azúa, Plaza de la Trinitaria a Santo Domingo, Duarte, també a Azúa, i El cercado, a San Juan de la Maguana, entre d’altres. Treballà en ferro, bronze i fusta i també féu incursions en el camp de la pintura. Exposà a les principals ciutats dominicanes i a altres països, com Cuba, Brasil (Sâo Paulo), i Catalunya (Barcelona). Rebé diversos premis, entre els quals cal esmentar el primer premi en diverses edicions de la Biennal de Artes Plásticas.