Perdé el seu pare durant la Guerra Civil i es guanyà la vida amb oficis molt diversos. La seva obra novel·lística, molt acusadament autobiogràfica, reflecteix la vida quotidiana a Barcelona durant la postguerra i és sovint associada a l’anomenada ‘Escola de Barcelona’, que inclou, entre d’altres, Joan Marsé i Carles Barral. S'inicià amb Los contactos furtivos (1952), guanyadora del Premi Internacional la qual, prohibida per la censura , no es publicà fins el 1956. Seguiren A veces, a esta hora (1965), Marco en el sueño (1969), La monja libertaria (1985), que col·laborà a adaptar a la pel·lícula Libertarias (1997), de V. Aranda, La transparencia (1986), Memento Mori (1989), considerada la seva obra mestra, Juegos autorizados (1997), El hombre indigno (2000) i El hacedor de páginas (2004). A banda, amb les memòries El niño asombrado guanyà el premi Ciutat de Barcelona el 1967. Col·laborà, a més, en el guió ja esmentat de V. Aranda, i també als de Las crueles (1969) i Tiempo de silencio (1986), del mateix realitzador.