Ingressà al monestir de Montserrat i fou ordenat de sacerdot el 1924. Es dedicà a l’ensenyament al seminari siríac de Jerusalem (1924-26) i al monestir de Montserrat (1926-36). Fou director i principal col·laborador de Montserrat, Butlletí del Santuari (1927-34). El 1942 fou destinat a Amèrica i residí al Brasil, Argentina i Xile. El 1953 se n’anà a Colòmbia, a la fundació montserratina de Medellín. Hi conegué el món de l’exili, amb els quals participà en diverses activitats culturals. El 1965 tornà a Montserrat. Fou col·laborador a les revistes Vida Cristiana i La Paraula Cristiana. És autor de treballs històrics i traduccions del grec i del llatí, entre les quals cal esmentar L’orde Benedictina (1925), Història Lausíaca de Pal·ladi (1927), San Benet, vida i obra del gran patriarca (1929), Història de Polibi (1929-35) i Llibre d’or de l’Escolania de Montserrat (1936).