Estudià medicina a Barcelona i es doctorà el 1892. Amplià estudis amb Salvador Cardenal i treballà amb Pi i Sunyer en el terreny experimental. Al costat d’Àlvar Esquerdo, es distingí aviat per l’acurada tècnica operatòria: preconitzà les incisions àmplies, la supressió del drenatge en les lesions asèptiques i la raquianestèsia. Exercí el seu mestratge a l’Hospital de la Santa Creu. Col·laborà en els Annals de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.