Inicià d’infant estudis musicals i abandonà aviat ocupacions d’oficina. Deixeble d’A.Nicolau (piano i harmonia), aviat es despertà el seu entusiasme per Wagner. Assistí als Festivals de Bayreuth. Decidit en la seva vocació de director d’orquestra, debutà a Sabadell (1896). Inicià amb Joan Maragall les traduccions d’obres de Wagner al català (Tristany i Isolda). Amics wagnerians li subvencionaren una llarga estada a Alemanya. Recomanacions del comte de Güell l’introduïren en el cercle de la família Wagner, amb la qual intimà assistint a reunions i sessions de treball a la Wahnfried. Es relacionà amb Levy, Richter, F. Mottl, Kaim, etc., i dirigí a Munic.
El 1901 tornà a Barcelona, on hom fundà l’Associació Wagneriana, en la qual ell, amb una obra de veritable apostolat, col·laborà intensament juntament amb Joaquim Pena. Dirigí òpera al Gran Teatre del Liceu i diverses orquestres a l’Europa Central. Del 1905 al 1912 fou director a l’Opera de Lemberg (Polònia), on introduí la tradició de Bayreuth. El 1915, a causa de la Primera Guerra Mundial, retornà a Barcelona, on estrenà Boris Godunov (1915) i Le nozze di Figaro (1916). Més tard passà a Madrid. Traduí part de les obres de Wagner al castellà amb text adaptat a la música i lluità infructuosament per aconseguir que les òperes fossin cantades traduïdes a fi de fer-les més intel·ligibles. Fou convidat alguna vegada, els darrers temps, a dirigir a Bayreuth.