Professor a la Universitat de Lleida, hi defensà i publicà una sèrie de tesis lul·lianes en les quals acusava l’inquisidor Eimeric d’enemic de la doctrina de Ramon Llull: Viginti quatuor textus Apostrophos (publicat a Mallorca el 1689). Les seves teories contenien una nova versió de la ideologia dels begards i fraticels, una sèrie de profecies sobre la pròxima vinguda de l’Anticrist, la reproducció d’interpretacions teològiques de la Trinitat i de l’Encarnació i una sèrie d’elogis de la doctrina lul·liana; demostren un considerable grau de desviació respecte a la genuïna doctrina de Ramon Llull. Eimeric l’atacà amb un opuscle que posà fi a la seva campanya antilul·liana: Incautatio studii ilerdensis super XX articulis per quendam Anthonium Riera studentem valentinum ut defertur inibi seminatur , que dirigí a la universitat lleidatana per prevenir-la dels errors de Riera. Aquest, a Avinyó, promogué amb èxit la qüestió de la il·legalitat de les butlles antilul·lianes i aconseguí la declaració de l’ortodòxia de la doctrina lul·liana (1395).