De família de tradició marinera i corsària, consta que ja navegava el 1797. El 1799 fou capturat juntament amb el seu pare per una fragata anglesa mentre feia un viatge comercial, i posteriorment fou alliberat. Dedicat des d’aleshores al cors a compte de particulars, el 1806 fou contractat per a navegar amb el xabec Sant Antoni i Santa Isabel. L’acció per la qual és sobretot recordat és la captura del Felicity, bergantí anglès amb base al port de Gibraltar amb autorització per a realitzar activitats corsàries contra naus d’Espanya, França i Holanda i comandat pel capità italià Michele Novelli, conegut com il Papa. L’1 de juny de 1806 Riquer s’enfrontà al Felicity amb el Sant Antoni i Santa Isabel i, després d’un dia de lluita en la qual morí el seu pare Francesc Riquer, aconseguí vèncer el vaixell anglès malgrat la superioritat d’aquest en dimensions, armament i tripulació. Per aquest fet d’armes aconseguí el grau d’alferes de fragata i una pensió anual. Després d’intentar, sembla que infructuosament, comprar el Felicity, continuà fent el cors, però des del final del 1806 deixà d’actuar per a particulars i passà a ser contractat per l’Armada per protegir les costes de les Illes Balears. El 1807 fou fet presoner pels anglesos i enviat un temps a Londres, i es té notícia que el 1811 es dedicava al transport de presoners francesos cap a Mallorca. El 1821 interceptà una goleta que entorpia el comerç de les Balears. Establert a València, mantingué una actitud ambigua en les lluites entre liberals i conservadors: el 1822 oferí al general conservador Francisco Javier de Elío, condemnat a mort, un pla de fuga que aquest no acceptà, i el 1823 anà amb una flota a Cartagena per reforçar el general liberal José María Torrijos contra els francesos, i el 1831 l’auxilià (sense èxit) en el seu intent de fuga. Amb la tornada dels absolutistes al poder (1824) fou breument empresonat per sospites de simpaties liberals, que hagué de desmentir. L’any 1929 es traslladà de València a Eivissa per dirigir la construcció de la goleta La intrèpida. Continuà navegant, en unes condicions cada cop més precàries, fins que es retirà el 1840. El 1906, a instàncies d’Isidor Macabich, s’inicià la construcció d’un obelisc en memòria seva al port d’Eivissa, inaugurat el 1915, únic monument al món dedicat a un corsari.