Es llicencià a Barcelona (1913) i es doctorà el 1917 amb la tesi Electrólisis con corriente alterna. Amplià estudis a Alemanya i a Suïssa, i en tornar-ne fou catedràtic de l’escola de perits industrials de Saragossa i de la de Madrid (1930). Col·laborà amb Joan Abelló i Pascual en el camp de la indústria farmacèutica. El 1940 esdevingué catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Madrid. Realitzà tasques de recerca al CSIC. El 1944 publicà La corrosión como fenómeno electroquímico.