Antoni Sala i Isern

Toni Sala, 
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 2 d’abril de 1969)

Escriptor que signa com Toni Sala.

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, exercí a l’ensenyament secundari i és professor a la Universitat Pompeu Fabra. S’inicià com a narrador amb el volum de contes Entomologia (1997, premi Documenta 1996), gènere que continuà a Bones notícies (2001), Un relat de la nova immigració africana (2004) i Provisionalitat (2012).

Com a novel·lista ha publicat Pere Marín (1998); Goril·la blanc. Memòries d’en Floquet de Neu (2003); Rodalies (2004, premi Sant Joan i Nacional de literatura 2005), paràbola de la tensió entre la llibertat i la conformitat; Marina (2010), retorn angoixant a un paisatge d’infantesa. En el gènere de novel·la negre ha publicat Els nois (2014, premi de la Crítica de narrativa catalana 2015), intersecció de drames individuals en un context de crisi; Persecució (2019, premi Crexells 2020) i Escenaris (2025), amb el qual tanca la sèrie, "trilogia del mal", iniciada amb els dos títols anteriors.

És autor de la celebrada Petita crònica d’un professor a secundària (2001), en què mostra aspectes poc falaguers de l’ensenyament a Catalunya, del llibre de viatges Quatre dies a l’Àfrica (2005), del reportatge Autoestop, de les biografies Comelade, Casasses, Perejaume (2006), i dels assaigs literaris Notes sobre literatura (2012, premi Octavi Pellissa 2009) i Tradició i creació i altres notes sobre literatura (2024), i polític El cas Pujol (2014, premi Ciutat de Barcelona). El 2021 publicà el llibre de memòries Una família, en què, a través de l’hotel i l’hípica familiars, retrata també la Costa Brava del final de segle. Col·labora també a la premsa.