Antoni Sala i Isern

Toni Sala
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 2 d’abril de 1969)

Escriptor que signa com Toni Sala.

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, exercí a l’ensenyament secundari i és professor a la Universitat Pompeu Fabra. S’inicià com a narrador amb el volum de contes Entomologia (1997, premi Documenta 1996), gènere que continuà a Bones notícies (2001), Un relat de la nova immigració africana (2004) i Provisionalitat (2012).

Com a novel·lista ha publicat Pere Marín (1998); Goril·la blanc. Memòries d’en Floquet de Neu (2003); Rodalies (2004, premi Sant Joan i Nacional de literatura 2005), paràbola de la tensió entre la llibertat i la conformitat; Marina (2010), retorn angoixant a un paisatge d’infantesa; Els nois (2014, premi de la Crítica de narrativa catalana 2015), intersecció de drames individuals en un context de crisi, i, en el gènere negre Persecució (2019, premi Crexells 2020). El 2021 publicà el llibre de memòries Una família, en què, a través de l’hotel i l’hípica familiars, retrata també la Costa Brava del final de segle.

És autor de la celebrada Petita crònica d’un professor a secundària (2001), en què mostra aspectes poc falaguers de l’ensenyament a Catalunya, del llibre de viatges Quatre dies a l’Àfrica (2005), del reportatge Autoestop, de les biografies Comelade, Casasses, Perejaume (2006), i dels assaigs literari Notes sobre literatura (2012, premi Octavi Pellissa 2009) i polític El cas Pujol (2014, premi Ciutat de Barcelona). Col·labora també a la premsa.