Antoni Serra i Bauçà

(Sóller, Mallorca, 29 de gener de 1936)

Escriptor.

Abandonà el 1968 la prosa en castellà. Col·laborador de diverses publicacions ( Lluc , Canigó , Serra d’Or , Última Hora , Avui , etc.), ha publicat assaig: Gent del carrer (1971), Aproximació a Gabriel Alomar (1977), Gràcies, no volem flors (1981), L’anàrquica escriptura de la terra inexistent (1993) i El (meu) testament literari (1997); narracions: Entrada de fosca (1972), Quartet per a una confidència (1977), Quadern de bitàcola (1981), Música de Mahler per a una lloca didàctica (1986), Morts d’immortalitat (1995), La insostenible levitat dels cossos (1996) i Narracions de vida i mort (1999). Ha conreat també la novel·la, sovint de gènere negre: La gloriosa mort de Joan Boira (1973), El cap dins el cercle (1979), Més enllà del mur (1987), Rapsòdia per a una nit de Walpurgis (1981), El blau pàl·lid de la rosa de paper (1985), L’arqueòloga va somriure abans de morir (1986), Per ben morir (1988), Carrer de l’Argenteria, 36 (1988), sobre l’antisemitisme a Mallorca, Espurnes de sang (1987), RIP, senyor Mosqueiro (1989), Llibre de família (1991), novel·la de formació i ruptura, Cita a Belgrad (1992) i L’avinguda de la fosca (1994). Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.