Residí a Barcelona entre el 1968 i el 1971, any que tornà a Mallorca. Com a periodista, col·laborà en diverses publicacions d’arreu dels Països Catalans: Ritmos, Fiesta Deportiva, Diario de Mallorca, Avui, El Temps, Lluc, Canigó, Serra d’Or i Última Hora, on començà a treballar el 1961 i dirigí el suplement, en català, “Literatura”.
En el terreny de la literatura, conreà la novel·la, l’assaig i la narrativa curta. Autor prolífic, primer en castellà i després en català, passà del realisme social inicial a la història policíaca i d’intrigues. S’inicià com a escriptor en llengua castellana amb la trilogia Camino hacia la horca (1966).
En català, és autor de les novel·les La gloriosa mort de Joan Boira (1972), El cap dins el cercle (1979), Rapsòdia per a una nit de Walpurgis, Nuredduna (1981), Més enllà del mur (1987), Carrer de l’Argenteria, 36 (1988), Per ben morir (1988), Llibre de família (1991), Cita a Belgrad (1992), Panorama interior en gris (1993) i El professor de literatura (2008). Conreà la novel·la negra amb la creació del personatge del detectiu Celso Mosqueiro, que protagonitza El blau pàl·lid de la Rosa de Paper (1985), L’arqueòloga va somriure abans de morir (1986), Espurnes de sang (1987) i RIP, senyor Mosqueiro (1989), entre d’altres.
Signà la novel·la d’intriga L’avinguda de la fosca (1994), les obres de narrativa curta Entrada de fosca (1972), Quartet per a una confidència (1977), Tríptic del viatger (1975), Quadern de bitàcola (1982), Música de Mahler per a una lloca didàctica (1985), Morts d’immortalitat (1995), La insostenible levitat dels cossos (1996), Narracions de vida i mort (1999) i Darrer llibre d'impertinències (2015), els assaigs Gent del carrer (1971), Gràcies, no volem flors. Cròniques de la clandestinitat a Mallorca (1981), L’anàrquica escriptura a la Terra inexistent (1993), L'activisme cultural (1977-1979) (2004), La decrepitud del periodisme (1980-1982) (2007) i Literatura, passió insubstituïble (1983-1984) (2009), i diversos estudis sobre Gabriel Alomar (Gabriel Alomar: l’honestedat difícil, 1984).
També és autor de diversos volums memorialístics, com El (meu) testament literari (1997), No hi ha quart poder: memòries periodístiques del meu temps de glòria (2002) i Passió (confessable) per la cinematografia (2005), i del dietari La mort del vell dictador (2002). El 2006 publicà Llarg adeu a la vida. Reflexions sobre la cultura del meu temps, una reflexió crítica sobre la literatura contemporània.
També edità Sobre liberalisme i nacionalisme (1988), i escriví el preludi en Historia de los judíos mallorquines (1985), 2 vol.
Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, membre fundador de Llibres Turmeda (1972), director de la Llibreria Tous (1971-75), secretari tècnic del II Congrés de Cultura Catalana a les Illes Balears (1976-77), i membre fundador de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1977), de la qual fou vicepresident.