Membre de la Federació Comunista Catalanobalear i cofundador del Bloc Obrer i Camperol, en fou expulsat l’octubre del 1931 per haver-se mostrat favorable a les tesis del PCE i de la delegació de la Internacional Comunista. Constituí amb Arlandís, Casanellas, Valdés, etc, el Partit Comunista de Catalunya el 1932 i assistí com a representant d’aquest en el comitè executiu de l’Aliança Obrera de Catalunya el 1934. En esclatar la guerra civil, formà part del PSUC i fou secretari general de la UGT. Durant els fets de Maig del 1937 fou nomenat conseller del govern de la Generalitat en representació de la UGT, el dia 5, però, en dirigir-se al palau de la Generalitat per a prendre'n càrrec, fou mort. Publicà Els homes de la UGT (1937) i el recull de discursos Nuestra situación política actual (1937).