Obtingué el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior de Barcelona el 1979. Destacà inicialment pel disseny d’interiors, com el de la cocteleria Bijou (1983) o el de la Joieria Berao a Barcelona, pel qual aconseguí el premi FAD d’Interiorisme el 1984. També dissenyà mobiliari urbà, i guanyà els concursos pels prototipus de quiosc de flors de les rambles (1989) i de columna anunciadora a Barcelona (1991). Aviat començà a projectar residències unifamiliars com la Casa Nassia, també a la capital catalana (1987-88), amb la qual guanyà el premi FAD d’Arquitectura el 1989. Tot i que s’especialitzà en aquest tipus arquitectònic —la casa Piu a Tavèrnoles (1996-97) o el conjunt de cases a Niula (Ger, Baixa Cerdanya, 2003-04) en són exemples— també tractà altres programes d’usos. Destaquen el pavelló de Tennis a Sant Cugat del Vallès (1998-2000) i l’Hospital de Villablino (Lleó, 1997-2001) i els projectes pel Centre Aragonès de l’Esport (Saragossa, 2001-2004) i pel pavelló de Tennis de Madrid (2002). Fou professor a l’ETSAB (1989-98).