Mestre de capella del Col·legi del Corpus Christi, el 1676, i l’any següent, de la seu de València. De la seva obra conservada destaquen un Dixit Dominus, a dotze veus, Tota pulchra, a quatre veus, i un Lauda Jerusalem, a deu veus. Els seus villancicos –més de dos centenars– tenen acompanyament d’arpa, d’orgue o de violí i instruments populars. Autor dels oratoris El hombre moribundo (1702), El juicio particular (1703) i Oratorio sacro de la pasión de Cristo Nuestro Señor (1706), que són probablement els primers oratoris escrits als Països Catalans.