Estudià teologia a Barcelona. Dominicà (1580), fou lector (1601) i després mestre de teologia (1605) al convent del seu orde de Llutxent (Vall d’Albaida). Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña (1602 i Girona 1630), que conté informacions avui encara interessants. D’aquesta obra es publicaren biografies soltes, algunes en català, als segles XVIII-XIX (Aguiló, Catálogo, 1212-15), com ara la Vida del gloriós S. Segimon (Vic 1825).
Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoní. Els seus darrers anys tingué fama de taumaturg. Morí, als 53 anys, en olor de santedat i el seu enterrament aplegà molts devots.