Antoni Vidal i Ferrando

(Santanyí, Mallorca, 9 de setembre de 1945)

Antoni Vidal i Ferrando

Escriptor.

Vida i obra

És autor de treballs i llibres didàctics, divulgatius i d’investigació de la història de Mallorca, i col·labora en diversos mitjans de comunicació, com Diari de Balears, Lletra de Canvi, El Mirall i Lluc.

La seva obra literària, lírica i sincera, aprofundeix la crònica de la crisi de mons perduts o canviants, i no és exempta d’un to sarcàstic. En poesia ha publicat El brell dels jorns (1986, premi Ausiàs Marc de Gandia 1985), Racó de n’Aulet (1986, premi Ciutat de Palma 1985), A l’alba lila dels alocs (1988, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí), Getsemaní (1989), Els colors i el zodíac (1990), Cartes a lady Hamilton (1990, premi Ateneu de Maó), Calvari (1992, premi Cavall Verd - Josep M. Llompart), Bandera blanca (1994, flor natural als Jocs Florals de Barcelona), El batec de les pedres (1996, premi Joan Alcover 1995), Cap de cantó (2004), Vint hiverns a Montmartre (2005), El jardí de les delícies (2005), A cops de ferro i àlgebra (2005), Gebre als vidres (2012), Aigües desprotegides (2018) i Quan el cel embogeix (2020). El 2008 publicà el recull complet de la seva poesia Allà on crema l’herba. Obra poètica (1986-2007). L’any 2021 fou guardonat amb el premi Carles Riba de poesia per Si entra boira no tendré on anar.

És autor de les novel·les Les llunes i els calàpets (1994), La mà del jardiner (1999, premi Sant Joan) i L’illa dels dòlmens (2007, premi Crítica Serra d’Or 2008), que formen una trilogia (publicada el 2015 amb el títol de Cicle d’Almandaia) sobre la Mallorca del segle XX, cadascuna centrada en un temps històric concret, progressiu i que travessa tot el segle, i també d’Els miralls negres (2013) i La ciutat de ningú (2016), i del dietari Amors i laberints (2010, premi Faula de la crítica). L’any 2022 es publicà el llibre Antoni Vidal Ferrando, la mà de l’escriptor, de Miquel Àngel Vidal, una llarga entrevista a l’autor.

El 2018 fou guardonat amb la Medalla d’Or de Santanyí i el 2023 amb el Premi Jaume Fuster de l’AELC a la trajectòria.

Bibliografia

Alzamora, S. (1995): “Antoni Vidal Ferrando i la llibertat de l’artista”. Lluc, 785, p. 10-14.

Bonet, B. (1990): “Antoni Vidal Ferrando: els treballs i els dies” (Pròleg), dins Vidal Ferrando, Antoni: Els colors del zodíac. Palma, Moll.

Pomar, J. (1990): “Una recerca de la bellesa o una ètica de la realitat” (Pròleg), dins Vidal Ferrando, Antoni: Cartes a lady Hamilton. Barcelona, Columna.

Rafart, S. (2008): “Antoni Vidal Ferrando o la inesgotable providència del mot” (Pròleg), dins Vidal Ferrando, Antoni, Allà on crema l’herba. Obra poètica (1986-2007). Port de Pollença, Edicions del Salobre.

Rosselló Bover, P. (2001): “Els ferros niquelats de la memòria: una aproximació a la poesia d’Antoni Vidal Ferrando”, dins Diversos autors: Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XLII, Barcelona, PAM.