Ordenat de sacerdot el 1888, es llicencià en teologia a València i feu cura d’ànimes en diferents viles del Bages i Osona, on destacà com a predicador i publicà dues col·leccions de sermons: Homilies breus del evangelis dominicals (1915) i Plàtiques religioses en català.
Dedicà diverses monografies al seu poble natal, com Notícia històrica sobre una població catalana, premiada als Jocs Florals de Barcelona el 1897, i Història documentada de la vila de Santpedor (1898), del Compendi popular de la història de Santpedor (1922). També ordenà els arxius municipal i parroquial de Santpedor, i fruit de la seva experiència escriví el manual sobre Els arxius parroquials (1912).
Publicà, a més, El feudalisme de remença (1911) i Lo timbal del Bruc (1890), recull d’articles publicats a La Veu del Montserrat, i un Discurs [...] en la casa del Timbaler del Bruc (1908).
Col·laborà encara, entre altres periòdics de Barcelona, Vic i Manresa, a L’Almogàver de Narcís Verdaguer i Callís. Li foren premiats poemes i diversos treballs en diferents certàmens, i Lectura Popular (1918) recollí la narració costumista Lo rector de la Vola, al costat d’un dels articles sobre Santpedor i el poema Montserratina. Fou soci corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.