Es llicencià en ciències empresarials i s’especialitzà en màrqueting i comerç internacional. Acabats els estudis, ocupà diferents càrrecs directius a Nissan Motor Ibérica, entre d’altres, el de director comercial de Nissan Motor España i el de comissionat especial a Espanya per a les negociacions de l’associació de Nissan i Renault.
Inicià la seva trajectòria política en el moviment Acció Catalana, del qual fou secretari general, i conduí l’ingrés d’aquesta formació a Esquerra Republicana de Catalunya, de l’executiva de la qual passà a formar part l’any 1998. El 1999 ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya com a militant de base, el 2000 Artur Mas i Gavarró l’incorporà a la Conselleria d’Economia i Finances i el 2001 fou nomenat secretari del govern fins a la fi de la legislatura (2003).
Nomenat vicesecretari general de militància i participació i de formació de CDC el 2004, forma part del consell nacional del partit, i també de la direcció. L’any 2007 fou elegit regidor a l’Ajuntament de Barcelona, en l’oposició. Confirmà el càrrec en les eleccions del maig del 2011 i, sota el mandat de Xavier Trias, esdevingué tercer tinent d’alcalde per a les àrees d’Urbanisme, Infraestructures, Habitatge, Medi Ambient i TIC. President del consell d’administració de Barcelona Regional (2011-15), el 2017 fou acusat de contractació irregular en aquesta institució i el 2022 fou condemnat a 2 anys de presó (saldats amb una indemnització de 155.000 €). Després de les eleccions municipals del maig del 2015 abandonà la política.
Establert a l’Aràbia Saudita (2018-25), treballà com a director de desenvolupament urbà per al projecte Neom, una megaciutat de nova construcció per a 9 milions de persones enmig del desert d’Aràbia.
És autor d’assaigs de tema polític, centrats en l’estratègia del catalanisme i el nacionalisme: Catalunya entre la perplexitat i el somni (2002), El nacionalisme que ve (premi Joan Fuster d’assaig 2003), Barcelonies: lletra de batalla per Barcelona (2006), Per què faig de polític? Carta oberta als meus fills (2007) i Smart. Les idees que van convertir Barcelona en una ciutat capdavantera (2014).
L’any 2010 publicà El somni de Farrington Road, novel·la sobre la Guerra Civil, que el 2011 obtingué el premi Crexells. Sobre aquest mateix tema publicà també la seva segona novel·la, Les banderes de l’1 d’abril (2012). Amb la seva següent novel·la I demà el paradís (2014), també de temàtica històrica, guanyà el premi Llibreter de l’any 2014. L’any 2016 publicà Passió, mort i resurrecció de Manel Garcia, on reflecteix la seva experiència empresarial i el coneixement de la ciutat de Barcelona. Posteriorment ha publicat les novel·les Lliçó d’arquitectura (2022), La vida de la Shilpi (2024) i Al país secret (2026). També és autor de l’obra de teatre L’amor i la veritat (2020). Col·labora en la premsa diària (diari Ara).