Antònia Arbona i Santamaria

(Sóller, 13 de setembre de 1970)

Antònia Arbona i Santamaria

© A.Arbona

Poeta.

Llicenciada en filologia catalana (1997), ha publicat diversos llibres. En poesia cal destacar Teories d’amor i desig (Recull de sonets) (1992), Terra i cendra (1993), Murades de sensacions (1995), Cadència (1998), Mans de carboni (1999), Gènesi (2000), Synthesis (2000), Singàmia (2001), Panys en la penombra (2001), El cromatisme dels mots (2002), Territori d’encluses (2005), La veritat i el límit (2007), Canelobres que enlluernen (2008), Rere la màscara (2008) i Poemes pictòrics (2016). En assaig ha publicat La poesia de Bartomeu Fiol. Sense decòrum a la recerca de la veritat (2000), La poesia de Jaume Pomar. El poderós exorcisme de la metàfora (2002), La poesia de Miquel Àngel Riera i Miquel Bauçà (2004), La trayectoria estética de Ramón del Valle-Inclán (2016), Estudi del "Llibre del desassossec" de Fernando Pessoa (2016) i Arquetipos y género. Mujer y literatura en los siglos XIX-XX (2016).

Darrerament la seva poesia és recollida en la discografia de Joan Manel Escobedo: Vox insularum, volum 2 (2012), Joan Manel canta Antònia Arbona (2012), Antologia multilingüe i Acoplamentos (2013); Dreams never die (2014), Poemes pictòrics, Volum 1 (2015) i Poemes pictòrics, volum 2 (2016). L'any 2013 també publicà el disc Sinergies, amb piano de Miquel Brunet i recitat de l'actor Guillem Simó, i el 2015 Recital propi (Antologia).