Aviat es traslladà a Barcelona, on ingressà a Llotja —on segurament es matriculà en ornamentació floral, l’única assignatura permesa a les dones en aquells temps—, fet que condicionà la seva carrera posterior.
Col·laborà activament en els actes de la revista Feminal. Fins a la Guerra Civil, exposà la seva obra, el seu nom apareix sovint en les exposicions col·lectives de Belles Arts de l’Ajuntament de Barcelona (1894-1923), la de l’Exposició Internacional del (1929), d’El Siglo, del Círculo Ecuestre (1907), de les Galeries Dalmau (1923) i de la Sala Parés, en especial a les exposicions exclusivament femenines (1896-1900). Celebrà diverses exposicions individuals al Faianç Català (1910), a les Galeries Laietanes (1920 i el 1928) i la Sala Parés (1926).
Fora de Barcelona, participà en l’Exposició d’Artistes Lleidatans (1912) i, en l’àmbit estatal, exposà a les exposicions Hispanofrancesa de Saragossa (1908) i Nacional de Madrid (1897). A l’estranger, destaca la seva participació en l’Exposició Nacional de Industria y Bellas Artes de Mèxic (1896). El 1934 tingué lloc la seva darrera exposició individual a la Federació Industrial i Mercantil de València.
Com a pintora, es dedicà sobretot a la iconografia floral i explorà diferents tècniques —oli, aquarel·la—, formats —país o tela de ventalls— i suports —setí. La seva predilecció pels clavells motivà que la revista Feminal la bategés com “la dama dels clavells”. Rebé el reconeixement del públic i de la crítica, i diaris com La época o Blanco y Negro valoraren la seva pinzellada moderna —difuminada i enèrgica— i el cromatisme intens.
Com a il·lustradora, treballà per a revistes barcelonines i per a l’empresa vienesa de postals Nodomanski.
Compaginà el vessant artístic amb l’activisme social, en el qual confluïen l’acció caritativa i un feminisme d’arrel cristiana.