Antònia Vicens i Picornell

(Santanyí, Mallorca, 27 de març de 1941)

Escriptora.

Compaginà estudis d’idiomes i d’administrativa amb la feina de secretària en un establiment hoteler. En la seva primera obra, el recull de narracions Banc de fusta (1968, premi Vida Nova, Cantonigròs 1966), ja apareix el tema de la incidència del turisme en la vida mallorquina, que permet considerar-la com a representant de l’anomenada Generació dels setanta, influïda pel realisme social. Aquest vessant és present també en les novel·les 39° a l’ombra (1968, premi Sant Jordi 1967) i La festa de tots els morts (1974), que combina amb els sentiments i les frustracions de personatges femenins, anul·lats per les pressions socials.

Novel·les posteriors són Material de fulletó (1971), el recull de cartes Primera Comunió (1980) i les novel·les La santa (1980), Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (1982, premi Ciutat de Palma), Gelat de maduixa (premi Ciutat de València-Constantí Llombart 1984), Terra seca (1987), L’àngel de la lluna (1997), Febre alta (1998), Quan un home s’enamora (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007), Ànima de gos (2010) i Crideu la mort errant, digueu-me on va (2024).

L’any 2005 fou publicada la seva narrativa completa (Tots els contes) i el 2009 el seu primer poemari, Lovely, al qual seguiren els reculls: Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015), Tots els cavalls (2017, premi Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia 2018 i Premio Nacional de poesia del Ministeri de Cultura espanyol 2018) i Pare què fem amb la mare morta (2020, premi Crítica Serra d’Or 2021), i l’antologia Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre (2021). També ha conreat la literatura juvenil (L’àngel de la lluna, 1997; Massa tímid per lligar, 1997). La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes.

El 1998 fou presidenta en funcions de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la qual també fou vicepresidenta a les Illes Balears del 1997 al 2004. El 2016 en fou nomenada sòcia d’honor. Ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi (1999), el premi Ramon Llull del Govern Balear (2004) —que rebutjà—, els premis Nacional de Cultura del CoNCA (2016), 31-D Josep Maria Llompart (2016) i Jaume Fuster de l’AELC (2019) i les medalles d’or de la Vila de Santanyí (2016) i de l’Ajuntament de Palma (2016). El 2022 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.