Defensà el que ell mateix anomenà un racionalisme crític, el qual, a partir d’una anàlisi fenomenològica de l’acte del coneixement, vol arribar a una ontologia crítica, que eviti tant el relativisme com el dogmatisme. Els últims anys de la seva vida s’inclinà cap al marxisme. Escriví, entre d’altres obres, Principî di una teoria della ragione (1926), La ricerca della realtà (1959) i Studi sulla filosofia del Novecento.