En el camp de la poesia començà per La gaia gioventù (1938), on es palesava ja l’ànsia religiosa que anà aprofundint posteriorment; Il meraviglioso giardino (1941), Poesia di dolore in morte di Caterina (1943) i Il veliero sommerso (1949), obres que, junt amb d’altres d’inèdites, formen l’antologia L’angelo attento (1968). En canvi, les Elegie di Croton (1959), dedicades a la ciutat nord-americana de Croton-on-Hudson, on visqué alguns anys, constitueixen una anàlisi irònica però afectuosa dels costums. Com a narrador cal destacar Giornate di Stefano (1930, refet el 1969 amb el títol de La memoria di Stefano ), Una lunga pazzia (1961), Le notti della paura (1967) i el recull L’ultima contessa di famiglia (1968).