Del cos d’arxius de l’estat, treballà a València (1901-04) i a Madrid (1904-11). Fou catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València (1911), passà més tard a la Universitat de Barcelona (1918-39) i per motius de salut es traslladà a Madrid, on fou catedràtic d’història medieval. La seva tesi doctoral se centrà en La Universidad de Alcalá (1910); estudià les institucions polítiques (la diputació, 1919) i culturals (la universitat, 1926) de València i de Barcelona (la universitat, 1926, 1929). Des del 1913 s’anà dedicant, tanmateix, cada vegada més a l’època dels Reis Catòlics: la sèrie documental Documentos para las relaciones internacionales de los Reyes Católicos , en sis volums (1949-66), Cuentas de Gonzalo de Baeza, tesorero de Isabel la Católica (1955-56), en col·laboració amb la seva muller Eugenia Alsina, i Documentos referentes a las relaciones con Portugal durante el reinado de los Reyes Católicos (1958), en col·laboració amb Luis Sánchez.