El 1964 hagué d’exiliar-se per motius polítics, i no tornà a l’Estat espanyol fins el 1976. Durant aquests anys visqué a França, als Estats Units, a Mèxic i al Senegal, i fou professor de literatura en diverses universitats nord-americanes. Moltes de les seves obres foren censurades o bé directament prohibides pel règim franquista.
Abans d’exiliar-se, el 1956 guanyà el premi Sésamo pel conte Cine de barrio i el 1959 publicà la seva primera novel·la La piqueta, història d’una família d’immigrants a Madrid considerada una de les obres cabdals del realisme social en castellà i una denúncia, per bé que simbòlica, de les injustícies i l’opressió del franquisme. El 1960 publicà, amb Armando López Salinas, el reportatge Caminando por Las Hurdes, que aconseguí un notable ressò, fins i tot internacional; el 1962 la novel·la Los vencidos hagué de ser publicada a Itàlia. El 1964 publicà Con las manos vacías (premi Ciutat de Barcelona) i el llibre de viatges Tierra de olivos.
Posteriorment continuà escrivint i publicant narrativa, i entre altres títols es poden esmentar En el segundo hemisferio (1970), Ocho, siete, seis (1972) i El regreso del Boiras (1975, novel·la escrita anys abans però que fou prohibida) i, des del seu retorn, El colibrí con su larga lengua y otras historias (1977), Los años triunfales (1978), El gran gozo (1979) i La muerte reincidente (1990). Des del final de la dècada de 1990 publicà també poesia (La inmensa llanura no creada, 2000; París y otras ciudades encontradas, 2010). El 2017 es publicaren els seus contes complets, El color amaranto.