Notari de professió, fou també professor de dret mercantil a la Universitat de Granada. Participà en la lluita antifranquista. Tingué una actuació destacada en la descolonització de la Guinea Espanyola (1968, actualment Guinea Equatorial), fent costat a Francisco Macías Nguema, a qui ajudà a redactar el projecte de constitució del nou estat independent. Durant els darrers anys del franquisme fou cap visible, al costat de Santiago Carrillo i Rafael Calvo Serer, de l’anomenada Junta Democràtica d’Espanya (JDE), organisme creat el 1974 d’oposició a la dictadura. Fou detingut el març del 1976 quan presentà al seu despatx el projecte de fusió de la JDE i la POD en l’anomenada Coordinació Democràtica (CD).
El 1977 fundà la revista Reporter, crítica amb la Transició, el 1998 l’Asociación de Escritores y Periodistas Independientes (AEPI) i el 2006 el Movimiento de Ciudadanos hacia la República Constitucional. És autor, entre d’altres, dels llibres El discurso de la República (1994), Frente a la gran mentira (1996) i Pasiones de servidumbre (2000).