Fou un dels fundadors de la revista “Presença”, que inicià el moviments d’avantguarda de la literatura portuguesa. La seva obra lírica —en la qual usava sovint el pseudònim d’António Madeira— és recollida a Poemas (1925) i Mar Coalhaldo (‘Mar quallada’, 1932). El seus contes són més importants: Caminhos Magnéticos (1938) i Rio Turvo e Outros Contos (1945), on és inclosa la novel·la curta O Barão (‘El Baró’), obra mestra de la literatura portuguesa i Bandeira preta (1956). Conreà la novel·la ( Porta de Minerva , 1947; Mar Santo , 1952) i la literatura dramàtica ( Posição de Guerra , 1928).