S’inicià com a crític teatral i de cinema en diaris del seu país, i en 1954-55 fou ajudant de Giorgio Strehler al Piccolo Teatro di Milano. Director del Teatro Nacional (1959-60), el 1961 cofundà el Teatro de la Ciudad de Montevideo. Aquest any la seva posada en escena de Porfiar hasta morir, de Lope de Vega, li valgué el premi Larra, i el 1971, per Juan Palmieri, escrita i dirigida per ell, obtingué el premi Casa de las Américas. Féu nombroses gires internacionals. Exiliat a l’Estat espanyol durant la dictadura militar (1972-85) aquests anys es dedicà a escriure novel·les i guions per al cinema i la televisió, com ara els de la sèrie Curro Jiménez (1976-78), que tingué un enorme èxit i, en el cinema, els de Los santos inocentes, de Mario Camus, i Las cosas del querer , de Jaime Chávarri. La seva primera novel·la, Volaverunt (1980), fou guardonada amb el premi Planeta i portada al cinema per Josep Joan Bigas Luna. Posteriorment publicà en aquest gènere El guante (2002) i Hola Che! (2007), a més de les memòries El Jardín de invierno (2002) i les narracions El sombrero chino (2005). El 1989 dirigí el film Nunca estuve en Viena, i el 1998 dirigí la seva obra Las maravillosas. Com a actor protagonitzà les pel·lícules La memoria de Blas Quadra (2000), de Luis Nieto, i La ventana (2008), de Carlos Sorín, a més de diverses obres teatrals.