António Lobo Antunes

(Lisboa, 1 de setembre de 1942)

António Lobo Antunes

© Fototeca.cat

Escriptor portuguès.

Estudià medicina i exercí com a psiquiatre abans de dedicar-se íntegrament a la literatura. Mitjançant ambiciosos panorames narratius fets de juxtaposicions de perspectives sense solució de continuïtat, les seves novel·les recorren la història contemporània de Portugal: Memória de elefante (1979), O auto dos Danados (1984, premi de l’Associació Portuguesa d’Escriptors 1985) Manual d’inquisidores (1996), O esplendor de Portugal (1997), Exhortaçao dos crocodilos (1999, premi APE 2000), Não Entres tão Depressa Nessa Noite Escura (2000), Que farei quando tudo arde? (2001), Boa tarde as coisas aqui em baixo (2003), Eu Hei-de Amar uma Pedra (2004), D’este viver aqui neste papel descripto: cartas de guerra (2005), Ontem Não te vi em Babilónia (2006), O Meu Nome é Legião (2007) i O Arquipélago da Insónia (2008) . A banda dels premis APE ha rebut també els premis Jerusalem (2005), Camoes (2007) i Terenci Moix (2008)