La seva activitat estigué relacionada sempre amb el teatre, del qual fou un gran impulsor, tant en el camp de la traducció com en el de creació. En el primer aspecte tractà de donar a conèixer en el seu país els autors europeus del s. XX, amb traduccions d’E.Ionesco, Max Frisch, B.Brecht i F.Dürrenmatt. Contràriament, en la seva obra original es mantingué en uns paràmetres menys innovadors, amb peces costumistes i drames històrics. Cal destacar Petriquillo (1956), Jokua ez da errenta (‘El joc no és rendible’, 1960), Malentxo alargun (‘La vídua Malentxo’, 1962) i Gizon ta kidea (1962). El 1932 fundà i dirigí la revista teatral ‘Antzerti’ i escriví una història del teatre basc. Emprà diversos pseudònims ( Ibalan, Aspaldiko , etc).