Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid (1935), s’incorporà al Movimiento Nacional arran de l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i acabà la guerra civil amb el grau d’alferes provisional. Després de la guerra es dedicà a activitats industrials i el 1957 fou nomenat director general de Beneficiència i Obres Socials. El 1965 fou nomenat ministre de Justícia, càrrec que ocupà fins al juny del 1973, que fou cessat. Un mes després fou designat president del Consell d’Estat, lloc que abandonà el 1979. A l’abril del 1976 fou nomenat president del Consell Assessor de la Unión Nacional Española (UNE), associació política de signe tradicional promoguda per ell mateix. Al desembre d’aquell any fou segrestat pels Grapo; fou alliberat al febrer del 1977.