Mesos després del seu naixement, el seu pare fou assassinat per un escamot anarquista. Després de llicenciar-se en dret (1959), cursà estudis a l’Escuela Oficial de Cinematografía. S’inicià amb diversos curtmetratges, dels quals sobresurt Lección de arte (1962), que el 1963 guanyà la Concha d’Or i el premi al millor curt del Festival de Sant Sebastià. Aquest any estrenà el primer llargmetratge, Se necesita chico. El 1970 començà a treballar per a la televisió, mitjà en el qual aconseguí una projecció més destacada de la seva carrera, especialment amb el curt La cabina (1972), metàfora del franquisme que aconseguí un premi Emmy (1973), i amb diverses sèries, sobretot amb Crónicas de un pueblo (1971-73), Verano azul (1981-82) i Farmacia de guardia (1991-95). Altres títols destacats són els films La guerra de papá (1977), Espérame en el cielo (1988), Planta 4ª (2003) i la seva darrera producció ¿Y tú quién eres? (2007), sobre la malaltia d’Alzheimer, que l’afectà els darrers anys de la seva vida. El 2010 rebé el premi Goya d’honor en reconeixement a la seva carrera.
Antonio Mercero
Tat (CC BY-SA 2.5 ES)