Estudià arquitectura a Barcelona, on es graduà l’any 1958, i es doctorà l’any 1966 amb un projecte d’habitatge unifamiliar de Majadahonda, amb el qual obtingué la segona medalla d’arquitectura de l’Exposición Nacional de Bellas Artes. Des del 1963 treballà associat a Fernando Higueras, amb el qual dugué a terme els seus projectes més destacats, inscrits en el postmodernisme arquitectònic, del qual foren uns dels introductors a l’Estat espanyol.
La major part de la seva obra es localitza a Madrid. Cal esmentar la Unidad Vecinal de Absorción (UVA) de Hortaleza (1963), el Centro de Restauraciones Artísticas de la Ciudad Universitaria (1965), conegut amb el nom de “Corona de espinas”, seu de l’Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE), declarat l’any 2001 Bé d’Interès Cultural, i els habitatges per al Patronato de Casas Militares (1967-75). Des dels anys vuitanta fou professor de projectes a l’Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid.