El 1926 participà en el cop d’estat del general Gomes da Costa, que derrocà el govern. Fou nomenat ministre d’estat i, després, cap de govern. Dominat un fort aixecament contra la dictadura (1927), organitzà un plebiscit en el qual fou elegit per a la presidència de la República (1928). Atorgà el ministeri de finances i, més tard, la presidència del govern a Oliveira Salazar, la política del qual sempre sostingué. Carmona fou reelegit sense interrupció en 1935, 1942 i 1949.