Influït per O.Wagner, participà en la primera exposició del grup Nuove Tendenze (1914) amb el projecte de la Città Nuova, i llançà l’anomenat “manifest futurista” per l’arquitectura, a la qual incorporà l’esperit revolucionari dels moviments avantguardistes. S'hi estableix que els canvis envers una nova arquitectura no s’han de fer tan sols considerant l’interès econòmic i pràctic, sinó que, bàsicament, han d’ésser canvis espirituals o, almenys, psicològics. Això, unit a l’exaltació dels mitjans artificiosos de la societat de consum, donà per resultat el projecte de la Ciutat Nova, concebuda a tres nivells: subterrani, a la superfície i a l’espai. Malgrat alguns detalls secundaris de gran espectacularitat —carrers elevats, camps d’helicòpters a la terrassa de certs edificis—, si bé insinua alguns conceptes realment nous, com el que més endavant serà la casa màquina i l’arquitectura mòbil, Sant'Elia no arribà a crear un llenguatge nou i coherent.