Fill d’immigrants croates, estudià filosofia i amplià estudis als EUA. En tornar (1968) es dedicà a la docència universitària de filosofia i literatura i a la direcció teatral. Alhora col·laborà amb moviments d’esquerra, motiu pel qual hagué d’exiliar-se arran del cop d’estat que enderrocà el govern de Salvador Allende. Resident a Europa del 1973 al 1989, fou ambaixador a Alemanya entre el 2000 i el 2003.
La seva obra reflecteix una gran preocupació per la renovació del llenguatge. És autor dels volums de narracions El entusiasmo (1967), Desnudo en el tejado (1969, premi Casa de las Américas 1967), Tiro libre (1974) i Novios y solitarios (1975); de les novel·les Soñé que la nieve ardía (1975), No pasó nada (1980), La insurrección (1981), Ardiente paciencia (1986, portada al cinema per ell mateix i, el 1994, per Michael Radford amb el títol d’El cartero), Match ball (1989), La boda del poeta (1990), La chica del trombón (2001), El baile de la victoria (2003, premi Planeta i adaptada al cinema per Fernando Trueba el 2009), Un padre de película (2010) i Los días del arco iris (2011). L’any 2000 el seu conte il·lustrat La composición meresqué el premi Llibreter.
El cinema tingué també una gran influència en la seva obra. A més de l’esmentada adaptació i direcció d’Ardiente paciencia, fou guionista, entre d’altres, del director alemany Peter Lilienthal (La victoria, 1973; Es herrscht Ruhe im Land, 1976).
Fou guardonat amb la Medalla Goethe (2002) i el Premio Nacional de Literatura de Xile (2014), entre d’altres.