A Grècia, molts herois foren considerats déus; a Assíria, foren divinitzats els reis i també semblantment a Egipte, on els faraons eren considerats com una encarnació de Horus o fills del déu del sol, o al Japó, on hom creia que els emperadors eren descendents dels déus. A Roma, s’establí un culte imperial; després de la seva mort tant Cèsar com August foren elevats a la dignitat divina i fou instituït un sacerdoci particular per a llur culte. Més tard, amb Còmmode, l’emperador fou considerat ja en vida com un déu en forma humana. El culte imperial conferia un segell religiós a la unitat política i espiritual de l’imperi.
f
Religió