Té com a objecte l’home no solament en el seu ésser natural, sinó també en el seu ésser essencial. Segons Max Scheler, l’antropologia filosòfica constitueix un pont que uneix les ciències positives amb la metafísica. Parteix, en efecte, de les ciències positives humanes, com l’antropologia biològica, la psicologia, la lingüística, etc, per a elaborar i interpretar filosòficament els seus resultats i cercar l’essència o estructura fonamental de l’ésser humà, que expliqui totes les funcions i obres específiques de l’home: el llenguatge, la consciència moral, les arts, els mites, la religió, la ciència, la cultura, etc. No és pas una antropologia de les característiques o funcions humanes, sinó de l’essència de l’home, i en aquest sentit constitueix una part de la filosofia. Amb tot, fins no fa gaire no s’hauria distingit amb prou precisió del nucli principal de la filosofia (lògica, metafísica, ètica), perquè no n'havia estat formulat l’estatut epistemològic. Tal com hom la concep actualment, l’antropologia filosòfica no és pas una filosofia a priori que parteix d’uns primers principis i funda les altres ciències, sinó que n'admet els resultats com a dades i els interpreta filosòficament. El seu àmbit especulatiu —la reflexió sobre l’home— és ja antic; tota la història de la filosofia ha fet un lloc a la reflexió sobre l’home: Sòcrates fou el primer de posar l’home al centre de la reflexió filosòfica, de caràcter sobretot ètic. Plató, Aristòtil, Descartes, Kant i la majoria de filòsofs se n'ocuparen. Amb Ludwig Feuerbach (1804-72) l’antropologia es tornà a fer centre de la filosofia i amb això Feuerbach es féu el precursor de la situació actual (bé que amb una preocupació distinta, perquè el que ell volia és que l’antropologia substituís la teologia). Però si l’interès filosòfic per l’home és una cosa antiga, el que constitueix actualment la posició peculiar de l’antropologia filosòfica —interpretació filosòfica dels resultats científics— és recent; s’havien de desenvolupar les ciències de l’home per a poder-se donar. Des de Max Scheler ( Die Stellung des Menchen im Kosmos, 1928), l’antropologia filosòfica s’ha convertit en una instància central a la qual semblen convergir totes les anteriors disciplines filosòfiques, Scheler donà un lloc especial a l’home en el cosmos, per la seva obertura al món, la seva llibertat de comportament, el seu poder de transcendir l’immediat i el seu caràcter d’esperit. D’altres autors importants, de diverses tendències, han escrit llibres sobre l’antropologia filosòfica: Helmut Plessner, Bernhard Groethuysen, Arnold Gehlen, Landsberg, Nicolai Hartmann, Martin Buber, Ernst Cassirer, M. Landmann. Actualment, a la problemàtica aportada per l’evolucionisme, per Freud i per Marx s’ha sumat l’enfocament de l'estructuralisme, que fa replantejar les qüestions de llibertat, subjecte, història, cultura, societat, i les més recents sobre el sentit de l’home.
f
Filosofia