Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans

Publicació erudita creada a Barcelona el 1907 com a òrgan d’expressió de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i de la qual aparegueren vuit volums fins el 1936.

A més de dedicar un espai a informació de les activitats acadèmiques (memòries, propostes d’estudi, excavacions, adquisicions, etc), publicà, amb profusió de gravats, nombrosos i notables treballs monogràfics, de consulta ineludible. De fet, acollí i sistematitzà els estudis relatius als Països Catalans, des de la prehistòria (branca que prengué molta volada en tenir l’Institut un servei propi d’excavacions) fins a l’època moderna. D’entre els treballs sobresurten els dedicats a Empúries, la ceràmica ibèrica, la Grècia catalana, les fonts del dret català, l’art romànic, la poesia medieval, l’escola poètica de Ripoll, etc. Els volums VII i VIII, últims a aparèixer en gran format, es reduïren, pràcticament, a memòries de les activitats internes i alienes relacionades amb l’Institut. La publicació fou represa els anys 1952-53, en format més reduït, com a simple butlletí informatiu.