Aquesta indicació cronològica, molt estesa durant l’edat mitjana, és coneguda en els documents amb la fórmula anno a Nativitate Domini (i vol dir que aquell any havia començat set dies abans que l’actual). Fou molt emprada a Roma, a la cancelleria pontifícia, i s’estengué per tot Europa. Una ordenança de Pere el Cerimoniós, a Perpinyà (16 de desembre de 1350), prescriu que els documents han d’ésser datats per l’any de la Nativitat. Perdurà fins al començament del s XVIII.
m
Història
Cronologia