aorist

’αόριστοέ (el)

m

Gramàtica

Forma del verb que expressa una acció passada sense interessar-se per la seva durada ni per la seva posició respecte a una altra acció (indefinit): digué o va dir , a diferència de l’imperfet (duratiu), deia , i del plusquamperfet (anterioritat), havia dit .

Així, és afí al futur simple, dirà (però no al futur compost, haurà dit ). És el temps propi de la narració ràpida, mentre que l’imperfet sembla deturar-se en la narració. Admet, però, complements de durada: parlà tres hores seguides . En grec, l’aorist expressava una acció puntual, no necessàriament passada. En llatí es confongué amb el perfet ( dixit , ‘digué’ i ‘ha dit’). En les llengües eslaves és el passat dels verbs perfectius.