En els àgnats i peixos, del cor surt una aorta branquial o ventral , la qual dóna lloc als arcs aòrtics, els quals, a llur torn i a nivell de les brànquies, fan possible l’oxigenació de la sang; els arcs aòrtics dels dos costats es reuneixen en una aorta dorsal dirigida vers la cua, que es ramifica per tot el cos i de la qual es diferencia també una artèria que irriga el cap. A la resta dels vertebrats, l’aorta branquial queda molt reduïda. En els rèptils surten del cor dos troncs aòrtics que es reuneixen en una aorta. En ocells i mamífers hi ha un sol tronc aòrtic, el qual neix del ventricle esquerre; l’aorta, ascendent quan surt del cor, descriu de seguida una semicircumferència en sentit de dreta a esquerra en els ocells i en sentit contrari en els mamífers, l’anomenada crossa de l’aorta . A la crossa de l’aorta segueix una porció descendent que es ramifica donant artèries que es distribueixen per tot el cos. L’aorta, segons la localització, se sol dividir en l’home en aorta ascendent , originada en el ventricle esquerre i dirigida cap a dalt i a la dreta; aorta toràcica , situada al costat esquerre de la columna vertebral i dirigida progressivament cap a la línia mitjana fins a arribar al diafragma; i aorta abdominal , situada a la línia mitjana del cos, fins al nivell de la quarta vèrtebra lumbar, on es bifurca i dóna lloc a les dues artèries ilíaques primitives. Les seves branques més importants són les artèries coronàries, que condueixen la sang al cor; les artèries caròtides, al cap; les artèries subclàvies, als membres superiors; les artèries toràciques, al tòrax i al tronc celíac; les artèries mesentèriques, etc, als diversos òrgans de l’abdomen; i les artèries ilíaques primitives, a la pelvis i membres inferiors.
f
Anatomia animal